Aspectes que determinen la qualitat d’un vi

A l’hora de valorar la qualitat d’un vi, solem centrar-nos en característiques sensorials com el gust o l’olfacte, entre altres, encara que són més aviat sensacions sensitives objectives que ens ajuden a catalogar-lo. No obstant això, hi ha característiques objectives que ens poden ajudar a valorar un vi, simplement consultant certa informació que apareix a la seva etiqueta. Al post d’avui us resumim alguns atributs que ens ajuden a mesurar la qualitat d’un vi.

El primer que hem de tenir en compte és la matèria prima: el raïm. En aquest sentit, si el raïm és bo i de qualitat s’aconseguirà un bon most. Partint d’aquesta base, analitzem ara els aspectes un cop tenim la copa ja entre les mans.

Com a paràmetre visual destaca el color. Amb el sentit de la vista podrem determinar ja la seva qualitat. Si el vi és opac, tèrbol, apagat i, a més, conté sediments és possible que influeixi també al seu gust en boca. Ara bé, a l’hora de tastar un vi, la vista és la part en la qual es pot ser superflu i jutjar per la seva aparença, però tampoc ha de determinar necessàriament la seva qualitat en nas i boca. És a dir, pot ser un vi visualment incorrecte o lleig, però sorprendre’ns a l’hora de tastar-lo.

Un altre dels aspectes a tenir presents és la densitat del vi. És el que també coneixem com estructura del vi o pes en boca. Per regla general, considerem vins de bona qualitat els que tenen una bona estructura i pes de fruita però sempre conservant l’elegància. Gràcies a les modernes tècniques de recollida i elaboració, es pot conèixer la densitat d’un vi amb antelació, tant des de la vinya com, sobretot, mesurant la densitat del most.

El tercer aspecte fa referència als metalls, ja que el vi conté principalment ferro i coure. Quan hi ha un excés d’ells és per una reacció amb els tanins i les sals fèrriques. En el moment de tastar un vi això es pot veure perquè es veu tèrbol. Després de l’embotellament no hi ha manera de corregir-se. Aquest desordre ve del celler i només durant el seu procés es pot solucionar.

Si passem al sentit del gust, la qualitat d’un vi es pot determinar a partir del seu grau alcohòlic, que ve determinat per importants factors com la varietat de raïm, les hores de sol, el procés de fermentació, etc. No és que sigui millor o pitjor un vi pel seu grau d’alcohol, però sí que influeix seriosament en la seva conservació i, òbviament, el grau d’alcohol sí que afecta el nostre equilibri gustatiu i, per tant, a la nostra valoració sensorial.

El PH és important en la percepció de qualitat ja que s’expressa com equilibri en boca entre acidesa i astringència. Tot i que el PH depèn de molts factors (tipus de sòl, varietat de raïm, maduració del raïm, entre d’altres), balancejat correctament farà vins rodons i untuosos, i és un paràmetre de qualitat buscat sempre. Els vins blancs suporten més la acidesa i això ajuda a que la seva dolçor sigui més contrastant.

Per últim, l’acidesa. Conformada principalment per àcid acètic, aquest ha de ser el més baix possible, a més de mantenir-se estable per ajudar en la conservació del vi. Si els àcids augmenten, podrem trobar el vi tant en nas com en boca, una mica avinagrats.