Els grecs van introduir el vi a l’Empordà al segle VI aC, a la colònia d’Empúries, on era considerat un element bàsic de la vida domèstica, així com un producte comercial viable. El segle II aC, amb l’apogeu de l’Imperi Romà, va començar l’Edat Daurada del vi romà gràcies a la millora en tecnologia i el coneixement de la seva producció, a més del desenvolupament del comerç del vi de Tàrraco i Barcino, concretament al Camp de Tarragona i a Alella.

Entre els segles VI-VIII dC, amb l’arribada dels bàrbars i l’expansió dels musulmans per la península Ibèrica, el mercat del vi es va veure afectat. Malgrat que la població autòctona el seguia consumint, els musulmans conreaven raïm però no elaboraven ni consumien vi.

Amb l’arribada de l’Edat Mitjana i l’expansió del cristianisme per tota Europa, la vida monàstica va tenir un paper fonamental en l’impuls del vi. Els monjos tenien permès el consum diari del vi així que es van convertir en grans elaboradors, considerant-lo un aliment més. Pren especial protagonisme la Cartoixa d’Escala Dei, al Priorat.

Entre els segles XVII i XVIII hi havia molta producció de vi, per això es va començar a transformar-ne una part en aiguardent per exportar-lo a Amèrica a través dels diferents ports comercials. Des de Vilanova i la Geltrú s’exportava la producció del Penedès, des de Salou la producció del Baix

A partir de 1865, amb l’arribada de la fil·loxera a França, es va orientar l’exportació al Languedoc i Provença per atendre la gran demanda francesa. La fil·loxera va acabar destruint tota la vinya catalana entre 1878 i 1900. La replantació, que va incloure vinyes amb ceps americans, va provocar canvis, passant la producció màxima del Bages al Penedès i provocant despoblament al Priorat.

A principis de segle es van crear les primeres cooperatives vinícoles a Alella, Igualada i Artés. Coincidint amb el modernisme es van construir grans cellers cooperatius, denominats “catedrals del vi” a Barberà, Espluga de Francolí, Falset, etc.

Durant la I Guerra Mundial es va produir una demanda excepcional, que va quedar paralitzada més endavant durant la Guerra Civil Espanyola i la II Guerra Mundial. És a partir de 1960 quan s’introdueixen noves varietats de vinya i s’utilitzen nous mètodes vinícoles. El Penedès destaca en tecnologia durant aquest període i el Priorat es va recuperant.

Actualment el vi, juntament amb el cava, representa el tercer sector més important de la indústria agroalimentària catalana amb uns ingressos d’explotació que superen els 1.100 milions d’euros, i unes vendes netes de més de 1.000 milions d’euros anuals. Actualment Catalunya ocupa el primer lloc de vendes, amb un total del 23% respecte al total de vendes del conjunt de l’Estat espanyol.