Som

Som

Catalunya, territori vitivinícola de tradició mil·lenària

Catalunya compta actualment amb 11 denominacions d’origen que representen més de 70.000 hectàrees. El vi forma part de la nostra cultura i ens acompanya des de fa més de 2.700 anys.

Catalunya, territori vitivinícola de tradició mil·lenària

Catalunya, territori vitivinícola de tradició mil·lenària

Catalunya compta actualment amb 11 denominacions d’origen que representen més de 70.000 hectàrees. El vi forma part de la nostra cultura i ens acompanya des de fa més de 2.700 anys.

Temps de grecs i romans

Temps de grecs i romans

Els grecs van introduir el vi a l’Empordà al segle VI aC, a la colònia d’Empúries, on era considerat un element bàsic de la vida domèstica, així com un producte comercial viable. El segle II aC, amb l’apogeu de l’Imperi Romà, va començar l’Edat Daurada del vi romà gràcies a la millora en tecnologia i

Caiguda de l’Imperi Romà

Caiguda de l’Imperi Romà

Entre els segles VI-VIII dC, amb l’arribada dels bàrbars i l’expansió dels musulmans per la península Ibèrica, el mercat del vi es va veure afectat. Malgrat que la població autòctona el seguia consumint, els musulmans conreaven raïm però no elaboraven ni consumien vi.

Impuls del vi a l’Edat Mitjana

Impuls del vi a l’Edat Mitjana

Amb l’arribada de l’Edat Mitjana i l’expansió del cristianisme per tota Europa, la vida monàstica va tenir un paper fonamental en l’impuls del vi. Els monjos tenien permès el consum diari del vi així que es van convertir en grans elaboradors, considerant-lo un aliment més. Pren especial protagonisme la Cartoixa d’Escala Dei, al Priorat.

Inici de l’exportació a l’Edat Moderna

Inici de l’exportació a l’Edat Moderna

Entre els segles XVII i XVIII hi havia molta producció de vi, per això es va començar a transformar-ne una part en aiguardent per exportar-lo a Amèrica a través dels diferents ports comercials. Des de Vilanova i la Geltrú s’exportava la producció del Penedès, des de Salou la producció del Baix Camp i del Priorat, i també des dels ports de Roses, Begur, Mataró, Barcelona i Tarragona.

Crisis de la fil·loxera al segle XIX

Crisis de la fil·loxera al segle XIX

A partir de 1865, amb l’arribada de la fil·loxera a França, es va orientar l’exportació al Languedoc i Provença per atendre la gran demanda francesa. La fil·loxera va acabar destruint tota la vinya catalana entre 1878 i 1900. La replantació, que va incloure vinyes amb ceps americans, va provocar canvis, passant la producció màxima del Bages al Penedès i provocant despoblament al Priorat.

Modernisme del segle XX

Modernisme del segle XX

A principis de segle es van crear les primeres cooperatives vinícoles a Alella, Igualada i Artés. Coincidint amb el modernisme es van construir grans cellers cooperatius, denominats “catedrals del vi” a Barberà, Espluga de Francolí, Falset, etc.

Producció de vi en temps de guerra

Producció de vi en temps de guerra

Durant la I Guerra Mundial es va produir una demanda excepcional, que va quedar paralitzada més endavant durant la Guerra Civil Espanyola i la II Guerra Mundial. És a partir de 1960 quan s’introdueixen noves varietats de vinya i s’utilitzen nous mètodes vinícoles. El Penedès destaca en tecnologia durant aquest període i el Priorat es va recuperant.

Vi català al segle XXI

Vi català al segle XXI

Actualment el vi, juntament amb el cava, representa el tercer sector més important de la indústria agroalimentària catalana amb uns ingressos d’explotació que superen els 1.100 milions d’euros, i unes vendes netes de més de 1.000 milions d’euros anuals. Actualment Catalunya ocupa el primer lloc de vendes, amb un total del 23% respecte al total de vendes del conjunt de l’Estat espanyol.

  • som millenials

    Temps de grecs i romans

    Els grecs van introduir el vi a l’Empordà al segle VI aC, a la colònia d’Empúries, on era considerat un element bàsic de la vida domèstica, així com un producte comercial viable. El segle II aC, amb l’apogeu de l’Imperi Romà, va començar l’Edat Daurada del vi romà gràcies a la millora en tecnologia i el coneixement de la seva producció, a més del desenvolupament del comerç del vi de Tàrraco i Barcino, concretament al Camp de Tarragona i a Alella.

  • Caiguda de l'Imperi Romà

    Entre els segles VI-VIII dC, amb l’arribada dels bàrbars i l’expansió dels musulmans per la península Ibèrica, el mercat del vi es va veure afectat. Malgrat que la població autòctona el seguia consumint, els musulmans conreaven raïm però no elaboraven ni consumien vi.

  • Impuls del vi a l'Edat Mitjana

    Amb l’arribada de l’Edat Mitjana i l’expansió del cristianisme per tota Europa, la vida monàstica va tenir un paper fonamental en l’impuls del vi. Els monjos tenien permès el consum diari del vi així que es van convertir en grans elaboradors, considerant-lo un aliment més. Pren especial protagonisme la Cartoixa d’Escala Dei, al Priorat, on l’any 1163 es va formar una zona de vi de qualitat.

  • Inici de l’exportació a l’Edat Moderna

    Entre els segles XVII i XVIII hi havia molta producció de vi, per això es va començar a transformar-ne una part en aiguardent per exportar-lo a Amèrica a través dels diferents ports comercials. Des de Vilanova i la Geltrú s’exportava la producció del Penedès, des de Salou la producció del Baix Camp i del Priorat, i també des dels ports de Roses, Begur, Mataró, Barcelona i Tarragona.

  • Crisis de la fil·loxera al segle XIX

    A partir de 1865, amb l’arribada de la fil·loxera a França, es va orientar l’exportació al Languedoc i Provença per atendre la gran demanda francesa. La fil·loxera va acabar destruint tota la vinya catalana entre 1878 i 1900. La replantació, que va incloure vinyes amb ceps americans, va provocar canvis, passant la producció màxima del Bages al Penedès i provocant despoblament al Priorat.

  • Modernisme del segle XX

    A principis de segle es van crear les primeres cooperatives vinícoles a Alella, Igualada i Artés. Coincidint amb el modernisme es van construir grans cellers cooperatius, denominats “catedrals del vi” a Barberà, Espluga de Francolí, Falset, etc.

  • Producció de vi en temps de guerra

    Durant la I Guerra Mundial es va produir una demanda excepcional, que va quedar paralitzada més endavant durant la Guerra Civil Espanyola i la II Guerra Mundial. És a partir de 1960 quan s’introdueixen noves varietats de vinya i s’utilitzen nous mètodes vinícoles. El Penedès destaca en tecnologia durant aquest període i el Priorat es va recuperant.

  • Vi català al segle XXI

    Actualment el vi, juntament amb el cava, representa el tercer sector més important de la indústria agroalimentària catalana amb uns ingressos d'explotació que superen els 1.100 milions d'euros, i unes vendes netes de més de 1.000 milions d'euros anuals. Actualment Catalunya ocupa el primer lloc de vendes, amb un total del 23% respecte al total de vendes del conjunt de l'Estat espanyol. Pel que fa al comerç exterior, Catalunya exporta més de 490 milions d'ampolles de vi i de cava a més de 140 països, sobretot d'Europa, Amèrica i Àsia.